Galicia és senzillament Galicia

Abans d'anar a Galicia estava plena de pors. Pors perquè feia massa temps que esperava fer aquest viatge, i de cop i volta em trobava amb els bitllets a la mà. Pors perquè havia començat a pensar de nou amb el Carles... i ara es quan sé del tot cert que NESESSITAVA fer aquest viatge. Galicia ha estat sempre gris, amb una boira baixa que tapava qualsevol raig de sol i qualsevol intent de somriure. Galicia ha estat callada i silenciosa, amb gent molt diferent de com imaginava... peró el millor de tot és que Galicia, en el fons, ha complert tot el que esperava d'ella. Fa uns dies escrivia "Galicia, espero de tu el començament d'un nou somni, just allà on acabà el meu"... i Galicia ha sigut fi i principi de tot. He deixat volar els fantasmes pels nuvols, he tancat, definitivament, una gran etapa de la meva vida. I certament, pensava que em resultaria més difícil o més dolorós, però ha estat bonic tancar algunes llaunes de sardines, deixar el passat on li toca estar... i aquí entres tú Martí! Sé que fins ara he tingut moltes pors, que sempre, d'una manera o altre, han vingut marcades pel meu passat, però ara tot és diferent. Poder alliberar fantasmes tan meus abrassada fort a tu m'ha fet sentir forta i protegida, i des d'aquell mateix moment t'estimo amb una força nova, sense pors! D'alguna manera és com si ara (i només ara) comencés a estimar-te plenament, amb tota la meva ànima, ment i cos. Buidar-me de tot m'ha servit per omplir-me de tu! D'aquesta manera Galicia és senzillament Galicia. Ja sense valors afegits, sense dur-la a l'ànima ni a la mirada... Galicia, per uns breus instants, ha estat l'ultima pàgina escrita d'una etapa de la meva vida que començava a durar massa, i ara és senzillament ella. I ens ha deixat un bonic somni per complir: seguir estimant-nos tota la vida! (perque Galicia també ens ha cassat en secret).

T'ESTIMO MOLTISSIM MARTÍ!

Gràcies pel miler d'abrassades, per aguntar els meus fantasmes, per seguir aquí!