Racons de mar compartits

Hola a totes i a tots! Us dono la benvinguda en aquest nou espai. És evident que es tracta d'un nou blog, però per a mi és alguna cosa més que un simple blog o space. Aquest és un racó ple de mi, i avui he dedicit regalar-vos-el. A tots i cada un de vosaltres us dus al cor per infinites raons, però sobretot perquè m'heu demostrat, a cada pas de la meva vida, que sou uns grans amics i amigues. Per això aquest espai és també un homenatge a l'amistat, a la vostra amistat. El títol de "Racons de mar" és just el títol que posaria al llibre de les meves memòries si s'arribés a escriure algún dia. I tot va perquè des de que era ben petita el mar ha estat molt present en la meva vida. Tot i que jo i el mar només estaven cara a cara un parell de setmanes a l'any, aquells dies eren suficients per establir una connexió total entre el mar i jo. Un dia una gran persona em va dir que tots tenim el nostre lloc en el món, un lloc on ens sentirem totalment en pau amb nosaltres mateixos i que un cop l'haguem descobert mai més podrem viure sense ell, sense el nostre lloc en el món. I jo... jo he trobat aquest lloc tan especial. La meva platja i jo sempre ens hem unit. De petita el mar em curava les ferides que em feia quan queia de la bici, més endevant escoltava els meus problemes d'adolescent i el meu mar m'escoltava i em tranquilitzava, i així, a poc a poc i a base d'anys, el meu mar s'ha convertit en una espècie de mare, una cosa sense la que no sabria viure. El meu mar és l'únic que coneix tots i cada un dels meus secrets. ¡Quants silencis compartits i quants folis escrits s'ha endut! Ell és l'únic que sap dels meus poemes, cançons, contes i històries que escric, perquè en el fons soc una escriptora romàntica que escriu en secret i potser per vergonya, potser per timidesa, sempre he anat amagant les meves paraules, però avui, des d'aquest racó, us regalo racons de mar. Petits racons de mar que avui vull compartir amb tu.