Deserts, silencis i castells

Has entrat en el meu món i decidit has obert totes les finestres. Han volat els papers, s'ha estés la bogeria, han aparegut mirades de sentiments amagades en un calaix oblidat, has retornat el sol, amb la teva força has creat tempestes que han regat la meva força i m'han fet crèixer una miqueta més encara. I els teus braços han estat la frotalessa del meu fràgil castell. T'he abraçat i s'ha obert un dessert als meus peus. Abraçada eternament a tu, procurant frenar el temps a cada segon que el rellotge, perseverant, marcava. I el matí s'ha convertit en tarda. Tarda de colors divertits i avorrits. Colors i més colors, capses senseres de colors com si fossin capses de bombons mig desfets per la calor. I la tarda s'ha convertit en nit d'estrelles. I en el caliu dels teus braços els segons guanyaven la batalla del pas del temps. I sota les estrelles, la son. Dormint al meu costat, i sentint la teva respiració, amb por però decidida començava a caminar el meu desert, que ara també has fet teu. El teu silenci m'ajudava a caminar pels meus pensaments. Pensaments que eren oassis. Alguns d'ells eren somnis que en algún racó esperen fer-se realitat i vestir-se de sol i aire, però alguns altres eren pors que com fantasmes tenyien l'aire de foscor. I enmig del meu desert un fantasma m'ha dit que algun dia marxaràs per no tornar. I espantada volia tornar, sortir del meu desert, però el fantasma em perseguia. Ja no sentia el teu silenci i les llàgrimes formaven mars de sal que em tenyien les galtes. I de sobte, enmig de la calor, he tornat a sentir el teu silenci. I tu estaves allà! No existeixen moments de felicitat tan absoluta com aquest! Trobar-te dormint al meu costat desfent tots els fantasmes amb el teu silenci! I m'has abraçat, i t'he respirat a poc a poc, per omplir-me de tu. I feliç d'estar dormint entre les teves abraçades, el matí s'ha despertat plujós i fosc, pintant de son els nostres ulls. I esmorçant bocinets de tu m'he adonat que encara no sé aturar el temps, i volia que el matí no acabés, i volia eternament el teu silenci. Però ara el teu silenci està en mi i les abraçades que vas pintant es converteixen en la fortalessa del meu fràgil castell de somnis i plena de tu, caminaré el meu desert. T'ESTIMO!