Escapen les paraules

Escapen del silenci les ombres

que gronxant-se en els pensaments

de les hores eviten el futur

que les convertirà en pols efímera.

Escapa dels teus ulls

el silenci més absolut

que gronxant-se en el fred de la neu

espera l'onada salada que el farà parlar.

Escapen de les meves mans

desitjos de primavera

que corrent pels carrers imaginaris de la pell

destapen capses de bombons desfets.

Escapen de tu crits de foscor.

Escapen de mi paraigües de nostàlgia.

Escapa del temps

el destí del dia que

gronxant-nos en les hores de l'oceà

ens trobarem de nou.

Amb un nou somriure.

Amb una nova mirada.

Amb un nou poema.

~Alba~